:: Bi-Cat'Òc 2008

Tornem de la Bi-Cat'Òc com sempre. Això vol dir que tot ha estat tan agradable com a cada encontre amb els amics occitans: pedalar, aprendre coses i, sobretot, compartir quatre itineraris amb persones intel·ligents i amb un sentit de l'humor magnífic.
El model d'enguany, que s'ha basat en la integració de la bicicletada com a una activitat més de l'Escòla, ha reeixit. Tant és que els participant menys avesats al cicloturisme, han canviat algun dia de pedalar per participar en les activitats -més sedentàries- de l'Escòla.

:: El Canal de 'Miegjorn' en família

Dins la setmana de Sant Joan vam fer un recorregut de cinc dies força atractiu des de Vilafranca de Lauragués fins a Bésiers tot seguint els camins de sirga del Canal de Migjorn ( 'Canal de Miegjorn' per als occitans, 'Canal du Midi' per als francòfons).
Sortida inèdita. Per primer cop va haver-hi infants a un dels nostres viatges: la persona més menuda té vuit anys, i el més gran seixanta. Un bon marge per passar gairebé una setmana damunt la bicicleta passant-nos-ho, a més de recopilar un fum d'anècdote.
Podeu veure les fotografies clicant aquesta adreça: http://www.volart.cat/cicloturistes/quefet/canal_midi/album/

 
:: Fem-nos grans. Baixem a la calçada

Si només una cosa en té de positiu la modificació de les ordenances que l'Ajuntament de Barcelona ha disposat, és que la bicicleta ha passat a ser considerada com a un vehicle.
Com a usuaris de la bicicleta ara som 'conductors'. I això ens obliga, positivament, a molt. Per exemple, a conèixer i respectar rigorosament el codi de circulació.
En som conscients que el col·lectiu de ciclistes de Barcelona ens hem guanyat mala fama. Davant de la por al vehicle motoritzat, hem optat per ocupar un espai que no era el nostre: l'espai dels vianants.
Una deficient concepció de molts dels carrils-bici de Barcelona (Diagonal, Meridiana, Gran Via, ...) ha contribuït encara més a aquesta topada entre ciclistes i vianants, un conflicte absolutament absurd entre dues de les més desitjables fòrmules de mobilitat a la ciutat.
La seguretat dels ciclistes a la vila no passa per la segregació de vies, ni per anar pintant carrers. Si s'acomplís la norma que obliga que els vehicles a motor no puguin circular a més de 50 km/h en general dins el teixit urbà i, en particular, a més de 30 km/h en carrers de carril únic, el problema gairebé desapareixeria.
Si la Guàrdia Urbana de Barcelona fos tan efectiva a fer respectar aquesta norma com ho és, per exemple, en la retirada de cotxes mal aparcats, el trànsit a Barcelona seria modèl·lic.
No es tracta d'anar fabricant 'guetos' asfàltics per a ciclistes; es tracta que el ciclista pugui anar i tornar d'on vulgui pel carrer que més li plagui en la confiança que els conductors de vehicles a motor es comportaran d'acord amb el que preveuen el codi de circulació i les ordenances municipals.